Bibliografia sobre Joan Coromines S-W
S-W
S. M., M. (1944): «“Miscel·lània Fabra”». Avenç dels Annals de la Societat Catalana d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials (Buenos Aires), n.o 12 (set.-oct.).
SAGARRA, Joan de (1989): «Joan Coromines». El Temps (València), n.o 261 (19-25-VI), p. 80.
SALA I CANADELL, Ramon (1984): «Un savi a l’Alta Garrotxa». El Punt (Girona), n.o 1.614 (4-V), p. 7.
SALA, Toni (2005): «La casa de Joan Coromines». El Punt (Girona), n.o 8.747 (21-III), p. 56.
— (2006): «El President». El Punt (Girona), n.o 9.304 (4-X), p. 56.
SALABERRI, Patxi (2007): «Sobre algunas etimologías vascas en la obra de Coromines». En: CASANOVA I HERRERO, Emili; TERRADO I PABLO, Xavier (eds.) (2007), pp. 243-252.
SALES, Joan (1946): «La “Miscel·lània Fabra”». Quaderns de l’Exili (Mèxic), IV, n.o 18 (gen.-març), p. XV. [Reedició: FERRER I COSTA, Josep; PUJADAS I MARQUÈS, Joan (eds.) (2004): Epistolari Joan Coromines & Joan Sales. Barcelona: Fundació Pere Coromines, pp. 425-427. (Textos i Estudis, 7)]
SÁNCHEZ, Juan (2007): «La presencia de Hispanoamérica en la obra de Joan Coromines». En: CASANOVA I HERRERO, Emili; TERRADO I PABLO, Xavier (eds.) (2007), pp. 439-448.
SÁNCHEZ GOZALBO, A. (1962): «El diccionario etimológico de la lengua castellana de J. Corominas». Mediterraneo (Castelló)(13-III).
SANCHIS, V.; PÉREZ, F. (1985): «La batalla amb els diccionaris». El Temps (València), n.o 52 (17-23-VI), pp. 46-49.
SANCHIS GUARNER, Manuel (2006): «Carta de Manuel Sanchis Guarner a Josep Maria de Casacuberta». En: FERRER I COSTA, Josep; PUJADAS I MARQUÈS, Joan (eds.) (2006): Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner. Barcelona: Fundació Pere Coromines, p. 271. (Textos i Estudis, 10)
SANS SOCASAU, Jusèp Loís (1991): «Joan Coromines: Aranés Illustre». Avui (Barcelona), n.o 4.747 (18-I), p. 37.
SAURA RAMI, José Antonio (2007): «Notes d’etimologia aragonesa». En: CASANOVA I HERRERO, Emili; TERRADO I PABLO, Xavier (eds.) (2007), pp. 253-262.
SEGARRA, Mila (1997): «L’aportació de Joan Coromines a la llengua normativa». Escola Catalana (Barcelona), n.o 341 (juny), pp. 19-20; 25-26.
— (2005): «Joan Coromines: l’home i el lingüista». Escola Catalana (Barcelona), n.o 425 (des.), pp. 6-8.
SELFA I SASTRE, Moisès (2000): «Tres aportacions de la toponímia Ribagorçana a l’“Onomasticon Cataloniae” de Joan Coromines». Braçal (Sagunt), n.os 21-22, vol. I, pp. 281-286.
SERRA, Màrius (1993): «Que diu que què?». Avui. Diumenge. Cultura (Barcelona), n.o 5.712 (19-IX), p. 39.
— (2006): «Coromines oracular?». Avui. Cultura. Sant Jordi Llibres (Barcelona), n.o 10.270 (23-IV), p. 33.
SERRA-BALDÓ, Antoni (1955): [Ressenya del DCELC]. Bulletin de l’Université de Toulouse (Toulouse), 4º trimestre, pp. 91-92.
SERRALLONGA, Segimon (1997): «Brindis per en Joan Coromines». El 9 Nou. L’Extra (Granollers) (10-I), p. 6.
SINGLA, Carles (1989): «L’“Onomasticon Cataloniae” de Joan Coromines comença a ser una realitat». Avui (Barcelona), n.o 4.202 (19-VII), p. 3.
SISTAC I VICÉN, Ramon (2005): «La història apassionada dels mots». Escola Catalana (Barcelona), n.o 425 (des.), pp. 9-11.
— (2006): «Joan Coromines en el record». Llengua i Ús (Barcelona), n.o 35 (Primer quadrimestre), pp. 4-5.
SMITH, Colin C. (1959): «Los cultismos literarios del Renacimiento: pequeña adición al Diccionario crítico etimológico de J. Coromines». Bulletin Hispanique (Bordeaux), n.o 61, pp. 236-272. [Addicions documentals al DCELC.]
SOL I BROS, Sergi (2005a): Joan Coromines, una vida de llegenda. Barcelona: Ed. 62, 361 pp. (Biografies i Memòries, 59)
— (2005b): «Joan Coromines, un home d’acció». Presència (Girona) (16-22-XII), pp. 24-25.
— (2006a): «Coromines, el savi que va coronar els Andes». Sàpiens (Barcelona), n.o 40 (febr.), pp. 34-37.
— (2006b): «Joan Coromines, una vida de llegenda». El Temps (València), n.o 1.147 (6-VI), pp. 78-79.
SOLÀ, Carles (2005): «Coromines: l’home, el patriota, el científic». Avui (Barcelona), n.o 9.913 (28-IV), p. 19.
SOLÀ, Joan (1977): «Els Lleures de Joan Coromines». En: SOLÀ, Joan (1977): Del català incorrecte al català correcte. Barcelona: Edicions 62, pp. 230-244.
— (1979) «Llengua. Estudis de catalans sobre català. Estudis de catalans sobre altres llengües. Estudis d’autors estrangers sobre català». En: ARTAL, Francesc; GABRIEL, P.; LLUCH, E.; ROCA, F. (eds.) (1979): Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII‑XX). Barcelona: Edicions 62, pp. 271b‑278b.
— (1984a): «Carta al señor Coromines». La Vanguardia (Barcelona), n.o 36.783 (22-V), p. 48.
— (1984b): «Un home savi, patriota i universal». El País. Quadern de Cultura (Barcelona), n.o 87 (27-V), p. 1a‑e.
— (1989a): «Significació de Joan Coromines». Diari de Barcelona (Barcelona), n.o 155 (6-VI), p. 18.
— (1989b): «Una obra titànica». Cultura (Barcelona), n.o 5 (oct.), pp. 46-49.
— (1990): «Coromines i la Vall d’Aran». Diari de Barcelona. Lletres (Barcelona), n.o 344 (15-XII), p. III.
— (1990): «Joan Coromines i la llengua normativa». En: SOLÀ, Joan. Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, pp. 63-90.
— (1991a): «Joan Coromines: un home com la terra». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 4.858 (11-V), p. 3.
— (1991b): «La “ardida piràmide”». Avui (Barcelona), n.o 4.858 (11-V), p. 3.
— (1994a): «Final de la titànica obra de Coromines». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 6.111 (27-X), p. 2.
— (1994b): «La obra de una vida». La Vanguardia (Barcelona), n.o 40.568 (4-XI), pp. 39-40.
— (1995a): «Joan Coromines». En: RICO, Albert; SOLÀ, Joan (1995): Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València, pp. 147-150.
— (1995b): «Coromines, 90 anys». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 6.249 (16-III), p. 7.
— (1995c): «El corazón del gigante». La Vanguardia (Barcelona), n.o 40.701 (19-III), p. 52.
— (1995d): «El plaer de llegir Coromines». A Raig (Barcelona), n.o 1 (abr.), pp. 18-21.
— (1995e): «Joan Coromines, la memòria d’aquesta terra». En: FERRER I COSTA, Josep; PUJADAS I MARQUÈS, Joan (eds.) (1995), pp. 77-93.
— (1996): «Coromines i la llengua d’Andorra». Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans (Barcelona) (1994), pp. 135-156.
— (1997a): «El nostre Joan Coromines». Avui. Mor Joan Coromines (Barcelona), n.o 6.902 (3-I), p. 3.
— (1997b): «Romanista imprescindible». El País (Barcelona), n.o 7.177 (3-I), p. 22.
— (1997c): «El meu Joan Coromines». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 6.908 (9-I), p. 3.
— (1997d): «El llegat de Joan Coromines». Serra d’Or (Barcelona), n.o 447 (març), pp. 26-27.
— (1997e): «Joan Coromines, memòria perenne del país». Muntanya (Barcelona), n.o 810 (abr.), p. 46.
— (1999a): «Culmina l’ardida piràmide de Joan Coromines». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 7.658 (4-II), p. 1.
— (1999b): «L’obra de Joan Coromines». En: SOLÀ, Joan (ed.) (1999), pp. 193-210.
— (2000a): «Joan Coromines i Vigneaux 1905-1997». Estudis Romànics (Barcelona), n.o XXII, pp. 342-350. [Necrològica.]
— (2000b): «El manuscrit de la gramàtica pòstuma de Fabra». En: GINEBRA, Jordi; MARTÍNEZ GILI, Raül-David; PRADILLA, Miquel Àngel (eds.) (2000): La lingüística de Pompeu Fabra. Vol. I. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Universitat Rovira i Virgili, pp. 141-190.
— (2002): «Coromines, un gegant de la llengua catalana». Avui (Barcelona), n.o 8.863 (3-VI), p. 17.
— (2003): «[Joan Solà:] “Algunos críticos no podrán reconocer jamás el valor de la emoción en Coromines”». El País. Cataluña (Barcelona) (24-VIII), pp. 1, 5.
— (2004a): «Radiografia d’una època». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.706 (30-IX), p. 7.
— (2004b): «Aspectes crucials». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.713 (7-X), p. 7.
— (2004c): «Joan Coromines, l’home, el científic, l’escriptor». En: MONSERRAT MOLAS, Josep; CASANOVAS, Pompeu (eds.) (2004), Pensament i filosofia a Catalunya, III (1940-1975). Barcelona: INEHCA [Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn], pp. 73-110.
— (2005a): «Joan Coromines, el savi, el gegant, la persona». Serra d’Or (Barcelona) n.o 542 (febr.), p. 23-25.
— (2005b): «Coromines, cent anys de poesia». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.872 (17-III), p. 7.
— (2005c): «[Joan Coromines,] Genio y figura». La Vanguardia (Barcelona), n.o 44.324 (20-III), p. 46.
— (2005d): «Llegiu-lo». Avui (Barcelona), n.o 9.875 (20-III), p. 49.
— (2005e): «Coromines, cara i creu». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.899 (14-IV), p. 7.
— (2005f): «Coromines, gran mestre de filòlegs». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.913 (28-IV), p. 7.
— (2005g): «Coromines, romanista». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.920 (5-V), p. 7.
— (2005h): «Coromines i l’aranès». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.927 (12-V), p. 7.
— (2005i): «Coromines i l’onomàstica». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.934 (19-V), p. 5.
— (2005j): «L’epistolari de Coromines». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.941 (26-V), p. 7.
— (2005k): «Coromines i el seu editor». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 9.948 (2-VI), p. 7.
— (2005l): «De pedra picada». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 10.129 (30-XI), p. 8.
— (2005m): Joan Coromines com a exemple. Barcelona: Universitat de Barcelona, 36 pp. [Lliçó inaugural del curs acadèmic 2005-2006 de la Universitat de Barcelona.]
— (2006a): «Col·loqui de Tubinga». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 10.232 (15-III), p. 6.
— (2006b): «Chicago (1)». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 10.273 (26-IV), p. 11.
— (2006c): «Chicago (i 2)». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 10.280 (3-V), p. 6.
— (2006d): «Any Coromines: Aprofitem aquesta oportunitat». En: FERRER I COSTA, Josep; FRADERA BARCELÓ, Maria; ROIG ORRIOLS, Anna (2006): Joan Coromines, una vida per a les llengües. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 7.
— (2007a): «Joan Coromines, escriptor». Zeitschrift für Katalanistik (Freiburg/Tübingen) n.o 20, pp. 101-122.
— (2007b) [en premsa]: «Tres corominòfils excel·lents». En: Jornada d’homenatge a Joan Coromines (1905-2005). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
SOLÀ, Joan (ed.) (1999): L’obra de Joan Coromines. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell.
SOLDEVILA, Carles (1954): «Juan Coromines». Destino (Barcelona) (25-IX).
SOLER, Joan (1999): «Repercussió de l’obra de Joan Coromines en la llengua catalana actual». En: SOLÀ, Joan (ed.) (1999), pp. 89-105.
SPITZER, Leo (1956, 1957, 1959): «A New Spanish Etymological Dictionary». Modern Language Notes (Baltimore), n.o LXXI, pp. 271-283 (vol. I), pp. 373-386 (vol. II); n.o 72, pp. 579-591 (vol. III); n.o 74, pp. 127-149 (vol. IV). [Addicions i comentaris al DCELC.]
STRAKA, Georges (1985): «Consultant el “Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana”. Notes de lectura». En: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit. Vol. 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 5-19. (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 10)
— (1988): «En consultant le “Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico”». En: Homenaje a A. Zamora Vicente. Castalia: Madrid, I, pp. 277-287. [Observacions etimològiques a sis termes francesos del DCELC, cf. WARTBURG 1959.]
— (1989): «En marge de quelques articles du “Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana”». En: HOLTUS, Günter; LÜDI, Georges; METZELTIN, Michael (eds.) (1989): La Corona de Aragón y las lenguas románicas. Miscelánea de homenaje para Germán Colón/La Corona d’Aragó i les llengües romàniques. Miscel·lània d’homenatge per a Germà Colón. Tübingen: Gunter Narr, pp. 453-462.
SZULC, Ted (1967): «Chicago Professor Expelled by Spain». New York Times (New York) (10-III). [Reedició: FERRER I COSTA, Josep; PUJADAS I MARQUÈS, Joan (eds.) (2003): Epistolari de Joan Coromines amb exiliats catalans d’Amèrica: Hipòlit Nadal i Mallol i Avel·lí Artís i Balaguer. Barcelona: Fundació Pere Coromines, p. 151. (Textos i Estudis, 6)]
TEIXIDOR, Joan (1984): «Més val ara que mai». El País. Quadern de Cultura (Barcelona) (27-V), p. 3.
TERRADO I PABLO, Xavier (1995): «Joan Coromines, un home com cal». En: FERRER I COSTA, Josep; PUJADAS I MARQUÈS, Joan (eds.) (1995): Joan Coromines, 90 anys, pp. 73-74.
— (1997a): «Una excursió filològica amb Joan Coromines». Ressò de Ponent (Revista de l’Ateneu Popular de Ponent) (Lleida), n.o 146 (1997), pp. 41-44.
— (1997b): «Aportaciones del “Onomasticon Cataloniae” a la historia lingüística peninsular». Alazet (Huesca), n.o 8 (1996 [1997]), pp. 181-191.
— (1997c): «Joan Coromines, un home com cal». Butlletí. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats (Barcelona), n.o 99 (hivern), pp. 11-12.
— (1997d): «In memoriam Joan Coromines». Alazet (Huesca), n.o 8 (1996 [1997]), pp. 241-246.
— (1999a): «L’“Onomasticon” que podem continuar fent». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 7.658 (4-II), p. 4.
— (1999b): «Onomàstica penedesenca en el Repertori d’Antropònims Catalans i en l’“Onomasticon Cataloniae”». En: Actes del XXII Col·loqui de la Societat d’Onomàtica (Vilafranca del Penedès, 1996), n.o 76, pp. 7-23.
— (2001): «Rellegint la Toponíma de la Vall de Boí». Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica (Barcelona), n.o 84 (Homenatge a Ramon Amigó i Anglès) (març), pp. 94-96.
— (2006a): «La visió europeísta de Joan Coromines». La Construcció Europea, n.o 1, pp. 87-92. [Anuari del programa de doctorat La Construcció Europea (Universitat de Lleida).]
— (2006b): «L’“Onomasticon” que ara podem fer». En: BADIA I MARGARIT, Antoni Maria (ed.) (2006), pp. 107-119.
— (2007): «Escorcollant la Divina Comèdia amb ulls de toponimista». En: CASANOVA i Herrero, Emili; TERRADO i Pablo, Xavier (eds.) (2007), pp. 449 i ss.
TERRASSA, Ramon (2005): «50 anys del pas de Joan Coromines per Verdú». Xercavins (Verdú), VI, n.o 23 (oct.), p. 27.
THARRATS, Joan Josep (1995a): «La llengua catalana és com una gran mirada oberta». Diari de Girona (Girona) (16-IV).
— (1995b): «Joan Coromines, el filòleg català més important de tots els temps». Diari de Girona (Girona) (23-IV).
— (1995c): «Joan Coromines, 90 anys». Diari de Girona (Girona) (30-IV).
THIBAULT, André (2007): «Otras orientaciones de la lingüística romànica a lo largo del siglo XX». En: GARGALLO GIL, José Enrique; BASTARDAS, Maria Reina (coords.) (2007): Manual de lingüística románica. Barcelona: Ariel, p. 351-393. [pp. 354-356: «Joan Corominas y su obra»]
TIÓ, Pere (1984): «Joan Coromines no vol trencar la rutina del seu “Diccionari”». Avui (Barcelona), n.o 2.488 (24-V), p. 27.
— (1988): «Un antic company d’armes». Avui (Barcelona), n.o 3.820 (22-VI), p. 34.
— (1989a): «Víctor Hurtado: el bon amic». Avui. Avui és Diumenge (Barcelona), n.o 4.075 (12-III), p. 14.
— (1989b): «Coromines, guardonat amb el Premio Nacional de les lletres». Avui (Barcelona), n.o 4.159 (6-VI), p. 35.
— (1995): «“Era vergonyós que Barcelona no recordés Pere Coromines”». Avui. Cultura i Espectacles (Barcelona), n.o 6.291 (28-IV), p. B 2.
— (2000): «De “distingit col·lega” a “estimat amic”». Avui. Cultura (Barcelona), n.o 8.123 (18-V), pp. 4-5.
TIÓ, Pere; FRISACH, Montse (1995): «Joan Solà: “Coromines és el filòleg català més gran de tots els temps”». Avui (Barcelona), n.o 6.252 (19-III), pp. B1-B3.
TORRES RAMÍREZ, Isabel de (1986): «Léxico e historia: neologismo en el español del siglo XIV». Revista de Filología Española (Madrid), n.o 66, pp. 297-312. [Estudi de les paraules documentades en el DCELC per primera vegada en el segle XIV.]
TORT, Antoni (1995): «Joan Coromines, un homenatge necessari». Crònica d’Ensenyament (Barcelona), n.o 75 (abr.).
TORT I DONADA, Joan (2007): «Per a una interpretació geogràfica de l’obra etimològica de Joan Coromines». En: CASANOVA I HERRERO, Emili; TERRADO I PABLO, Xavier (eds.) (2007), pp. 263-290.
TOVAR, Antonio (1984): «Notas al margen del diccionario etimológico de Coromines». Boletín de la Real Academia Española (Madrid), n.o 64, pp. 129-133. [Comentaris a cinc paraules del DCELC i el DCECH.]
TRIADÚ, Joan (1977): «Coromines. “Entre dos llenguatges”». Avui (Barcelona), n.o 271 (6-III), p. 22.
— (1980): «Joan Coromines. Vida i ambient de les paraules». Avui (Barcelona), n.o 1.190 (2-III), p. 23.
— (1997): «La fidelitat». Avui. Mor Joan Coromines (Barcelona), n.o 6.902 (3-I), p. 11.
TUBAU, Iván (1994): «El bisabuelo del catalán laico». La Vanguardia (Barcelona), n.o 40.568 (4-XI), p. 40.
TURULL, Albert (2003a): «Joan Coromines i el Pirineu». Revista del Consell Cultural de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), n.o 56 (març), p. 51.
— (2003b): «Estat de la qüestió». Revista del Consell Cultural de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), n.o 56 (març), pp. 52-66.
— (2005): «Joan Coromines i el Pirineu». Nabius. Dossiers de Cultura Pirinenca (Lleida), pp. 269-284.
UNTERMANN, Jürgen (1999): «Joan Coromines y la onomástica de la Hispania antigua». En: SOLÀ, Joan (ed.) (1999), pp. 183-192.
V. S., J. (1944): «El aniversario de D. Pompeyo Fabra». La Prensa (New York) (set.).
V., J. (1982): «El Diccionari etimològic, de Joan Coromines». La Vanguardia (Barcelona), n.o 36.268 (16-XII), p. 40.
V.-D., J. L. (1958): «Un monumento». ABC (Madrid) (8-VIII).
VALLCORBA Plana, Jaume (1967): «Llibres escolars: “Faristol”, “La llengua catalana” i “El que s’ha de saber de la llengua catalana”». Serra d’Or (Barcelona), n.o 1 (gen.), pp. 54-55.
VALLS, Àlvar (1995): «Joan Coromines i el botxí Felip V». Diari d’Andorra (Andorra la Vella) (11-V).
VALLS, Francesc (1997): «Por i ‘skins’». El País. Quadern (Barcelona), n.o 722 (9-I), pp. 1-3.
VALLVERDÚ, Francesc (1972): «Joan Coromines, una vocación fecunda». El Correo Catalán (Barcelona) (20-IV).
— (1972): «“Lleures i converses d’un filòleg” de Joan Coromines, Lletra d’Or 1971». Serra d’Or (Barcelona), n.o 152 (maig), p. 35.
— (1984): «¡Por fin!». El País (Barcelona) (22-V).
VARELA I SERRA, JOSEP (1980): «Joan Coromines i l’educació». Avui (Barcelona), n.o 1.208 (23-III), p. 27.
VÁRVARO, Alberto: «Joan Coromines y la lingüística románica». En: SOLÀ, Joan (ed.) (1999), pp. 17-27.
VÁZQUEZ OBRADOR, Jesús (2000): «Toponimia de origen prerromano en la Ribagorza aragonesa, según el “Onomasticon Cataloniae”». Braçal (Sagunt), n.os 21-22, vol. I, pp. 287-325.
VENTALLÓ, Joaquim (1972): «“Lleures i converses d’un filòleg”, de Joan Coromines». La Vanguardia (Barcelona), n.o 32.923 (13-IV), p. 54.
VENY, Joan (1980): «“Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana”». Serra d’Or (Barcelona), n.o 246 (març), p. 38.
— (1985): «Etimologia ictionímica: el català petarc ‘Crenilabrus scina’». En: MELENA, J. L. (ed.) (1985): Symbolae Ludovico Mitxelena septuagenario oblata. Vol. I. Vitoria, pp. 753-761.
— (1986): «L’ètim de merita ‘fredeluga’, entre l’arabisme i l’onomatopeia». En: Miscel·lània Antoni M. Badia Margarit. Vol. 4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 37-61. (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 12)
— (1992): «De l’occitàs gronau al català garneu ‘Trigla Lyra’». En: KOBBERVIG, Karl I.; PACHECO, Arseni; MASSOT I MUNTANER, Josep (eds.) (1992): Actes del Sisè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Vancouver, 1990). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 60-88.
— (1993a): «El valencià antic saura ‘gralla’ no és un mot fantasma». En: FERRANDO, Antoni; HAUF, Albert G. (eds.) (1993): Miscel·lània Joan Fuster. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 307-317. (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 3)
— (1993b): «Origine de l’ichtyonyme hispanique baila ‘dicentrarchus punctatus’». En: HILTY, G. (ed.) (1993): Actes du XX Congrès Intrernational de Linguistique et Philologie Romanes (Zurich 1992). Vol. 4. Tübingen, pp. 761-774.
— (1994): «Un coloso de la lingüística». La Vanguardia (Barcelona), n.o 40.568 (4-XI), p. 40.
— (1997a): «Les noms catalans du Bothus podas (Delaroche 1809) et d’autres pleuronectiformes». En: Les Zoonymes. Publications de la Faculté des Lettres, Arts et Sciences Humaines de Nice (Nice), nouvelle Série nº 38, pp. 387-405.
— (1997b): «Maestro de la etimología». La Vanguardia (Barcelona) n.o 41.351 (3-I), p. 32.
— (1997c): «Joan Coromines, dialectòleg». Escola Catalana (Barcelona), n.o 341 (juny), pp. 8-10.
— (1999): «Joan Coromines i la dialectologia catalana». En: SOLÀ, Joan (ed.) (1999), pp. 155-168.
— (2001): Llengua i entorn natural. Barcelona: Ed. 62. (Libres a l’Abast, 361)
— (2002): «Sobre el valencià gemecar». Caplletra (Barcelona), n.o 32, pp. 143-155.
— (2002): «Busnada ‘tronada, pluja forta’, arabisme o romanisme?». En: Miscel·lània Giuseppe Tavani. Vol. 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 261-269. (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 64)
— (2003): «Sobre el mallorquí aluleia ‘cridòria’ i el sufix –eia». Randa (Barcelona), n.o 50, pp. 219-228.
— (2005) [en premsa]: «Joan Coromines, etimòleg». En: Actes del Col·loqui sobre Joan Coromines. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
— (2006): «Joan Coromines a Campos (1964)». En: Programa de les Festes de Campos (Mallorca). Campos.
— (2007a): «Coromines, colós de l’etimologia». Zeitschrift für Katalanistik (Freiburg/Tübingen) n.o 20, pp. 3-19.
— (2007b) [en premsa]: «Joan Coromines i l’etimologia catalana». En: Jornada d’homenatge a Joan Coromines (1905-2005). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
VERDÚ, Rosa (1967): «Conferència del Dr. Joan Coromines i Vinyó. “El català, llengua del Ribagorça». Centro Comarcal Leridano. Boletín Interior Informativo (Barcelona), n.o 11 (maig), p. 13.
VILA, Pep (1997): «Joan Coromines i les institucions catalanes». El Punt (Girona), n.o 253 (9-I), p. 5.
VILA I VALLÈS, Ermengol (2002): «Carta d’Ermengol Vila i Vallès a Joan Coromines». En: FERRER I COSTA, Josep; PUJADAS I MARQUÈS, Joan (eds.) (2002): Epistolari Joan Coromines & Carles Riba. Barcelona: Fundació Pere Coromines, pp. 219-222. (Textos i Estudis, 5)
VILANOVA, Santiago (1997): «En Coromines, la llengua viva i l’ecologia». El Punt (Girona), n.o 5.829 (1-III), p. 9.
VILAR, Sergio (1967): «Un catalán universal: Joan Corominas». La Vanguardia (Barcelona), n.o 31.536 (26-X), p. 59.
VILLAR, Francisco (1999): «Les idees literàries en l’obra de Joan Coromines». En: SOLÀ, Joan (ed.) (1999), pp. 53-65.
VILLATORO, Vicenç (1989): «Semprún contesta a Coromines». Avui (Barcelona), n.o 4.185 (2-VII), p. 14.
— (1997): «Coromines, contrarellotge». El 9 Nou. L’Extra (Granollers) (10-I), p. 7.
WAGNER, Max L. (1957): «Das Sardische im “Diccionario crítico de la lengua castellana” von J. Coromines». Romanische Forschungen (Frankfurt), n.o 69, pp. 241-272.
WALSH, John K. (1974): «Notes on the Arabisms in Coromines DCELC». Hispanic Review (Philadelphia), n.o 42, pp. 323-331.
WARTBURG, Walther von (1959): «Remarques sur les mots français dans le Dictionnaire de M. Corominas». Revue de Linguistique Romane (Strasbourg), n.o 23, pp. 207-260.
L’autor d’aquesta bibliografia vol mostrar públicament el seu agraïment a Joan Solà, Glòria Claveria i Marta Prat per l’ajut prestat.
