Obra

Bibliografia de Joan Coromines

Josep Ferrer i Costa

Bibliografia completa de Joan Coromines

Presentació

El lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905—Pineda de Mar, 1997), hereu intel·lectual de Pompeu Fabra, va ressaltar en el camp de la lexicografia i, concretament, en l’estudi de l’etimologia i l’onomàstica. La seva aportació més important, a voltes cabdal dins d’aquest camp, es concreta en la realització dels seus grans diccionaris etimològics. Concretament, en el Diccionari crítico etimológico de la lengua castellana —refós posteriorment en el Diccionari crítico etimológico castellano e hispánico―, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, El parlar de la Vall d’ Aran i l’Onomasticon Cataloniae, estudi etimològic de tots els topònims dels Països Catalans.Estudis parcials publicats en revistes especialitzades de tot el món, que demostren l’amplitud de coneixements i interessos de Joan Coromines, van ser recollits posteriorment en volums miscel·lanis, com Estudis de toponímia catalana (1965-1970), Lleures i converses d’un filòleg (1971), Tópica Hespérica (1972) i Entre dos llenguatges (1976-1977).

També és important la seva tasca com a editor de textos, tant antics com moderns, on sobresurten, pel que fa als autors antics, la publicació de l’obra de Cerverí de Girona i Guillem de Cervera, l’edició crítica del Libro de buen amor, de Juan Ruiz, de les Homilies d’Organyà o de les Vides de sants rosselloneses, entre d’altres; o l’edició de la gramàtica pòstuma del seu venerat mestre Pompeu Fabra o de l’obra completa del seu no menys venerat pare, l’escriptor, advocat i polític Pere Coromines, pel que fa als autors moderns. En diverses ocasions acceptà la col·laboració, sovint callada o silenciada, en diversos projectes aliens.Puntualment va abordar la traducció, com la de l’obra completa de Terenci, iniciada pel seu pare, o del text sànscrit Vikramórvaçi, de Kalidassa.

Tot i que amb comptagotes, Coromines no va poder evitar el vessant més mediàtic de la seva obra, concretat en periòdiques entrevistes publicades en els mitjans de comunicació del nostre país i, l’única, l’entrevista televisiva, que li va fer Josep M. Espinàs amb motiu del seu norantè aniversari. Joan Coromines tampoc no va negligir, en la mesura de les seves possibilitats, les seves responsabilitats cíviques en defensa de la llengua i la cultura catalanes, concretades en discursos valents pronunciats en actes acadèmics o de lliurament de distincions i premis i en l’intercanvi de cartes amb companys intel·lectuals de la seva època, que formen el seu voluminós Epistolari, en procés de publicació.

La publicació de diverses miscel·lànies d’homenatge, aparegudes per commemorar diverses efemèrides, permeten apropar-se a la figura polièdrica d’aquest gran linguista català, del qual s’acaba de celebrar el centenari.